Antònia Font
Batiscafo Katiuskas

Texto: Carlos G. Cano.

El quinto disco de Antònia Font es el que viene después del cuarto. Y con esto no pretendo reforzar la tesis de Joan Miquel Oliver, cuando dijo que su disco en solitario podría haberlo hecho Madona. Ni tampoco quiero tratar de estúpido al lector. Todos sabemos que, en principio, después del cuatro viene el cinco.

Pasa que Taxi se lanzó con tanta fuerza, desde Mallorca, que no sólo conquistó Barcelona. Pasó de largo y atravesó la Península de punta a punta. Y acto seguido, los misteriosos tipos conocidos como “la crítica”, decidieron premiarles con un ascenso: de la lista de lo mejor en catalán, a la de lo mejor de España (y olé).

La extensa colección de alabanzas que propició su antecesor, pues, ha convertido a Batiscafo Katiuscas (Discmedi, 2006) en el primer disco más o menos esperado de la historia de Antònia Font. Y eso que ya llevan cinco...

Pero por suerte a estos mallorquines no se les ha subido el humo a la cabeza y vuelven a obsequiarnos con un puñado de poemas costumbristas, metidos en cajitas pop y envueltos con papel del todo a 100. Dentro esconden oníricas visiones de un mundo muy particular, que ya no es el espacio exterior, por cierto.

El primer minuto invita a cerrar los ojos y tomar aire. Pero la auténtica inmersión empieza con Batiscafo Katiuscas, tema que da nombre al disco. A bordo de un submarino monoplaza entramos de lleno en la atmósfera del científico Yuripuskas: “rayos de sol atraviesan azules marinos, las algas se vuelven verdes y brillan las estrellas, que ya se ha hecho de noche, y el plancton se ilumina y cantan las ballenas a 30.00 kms de aquí”. Una soledad estéticamente impecable, violines incluidos, pero soledad, al fin y al cabo. Triste y melancólica. La suciedad de las guitarras nos condena a recordarlo.

Wa Yeah! es el single. La perla del disco. La más bailable, ochentera y comercial. La canción en la que Joan Miquel da rienda suelta a sus poco predecibles conexiones mentales: “qué divertido lo que escribo cuando estoy aburrido”... Una canción de amor, tarambana pero directa, en la que encontramos los principales argumentos de la discografía de Antònia Font.

Pero el pop en estado puro, al que han vuelto a abrazarse en Batiscafo Katiuscas, desfila uniformemente a lo largo de todo el disco. Tokyo m’es igual evoca relaciones imposibles (“Pekín no es Shanghai”). La letra de Amazones a sa lluna bien podría formar parte de Taxi: “amazonas selenitas, los collares de flores son grises”. Y Darrera una revista, en la que intervienen varios patitos de bañera, es otro alarde compositivo de Joan Miquel.

Pau Debon, vocalista del grupo, toma protagonismo en Love Song y Mecanismes, dos canciones de tres minutos que, pudiendo ser corrientes, convierte en inolvidables. En la primera por cómo dice “latitud sur”, y en la segunda porque se desgallita subiendo de tono hasta el final. No cabe pasar por alto, de todas formas, los coros de Joan Miquel en Love Song, al más puro estilo Blur. Ni la influencia de Julio Cortázar, pues además del excitante diálogo que es Tonto, el cual pone de manifiesto que las reglas existen sólo porque nos las inventamos, Mecanismes recrea las primeras cuatro páginas de Rayuela.

Con la ternura de Bamboo (“fuman los pescadores, blanca es la playa africana y un tiburoncito pequeño nada con la tiburón madre”) nos asomamos al final. Y el cierre, Replay, es un emocionante corte instrumental basado en las cuerdas que ambientan el descenso a las profundidades.

Batiscafo Katiuscas se merece, más que varias escuchas, un lugar de privilegio en tu estantería. En Cataluña empiezan a sonar con fuerza pero aún no han obtenido, ni de lejos, el reconocimiento que se merecen. Si con él descubres Antònia Font, prepárate. Y si ya los conocías, disfruta de uno de los discos del año y pásate por su web, que el video clip está muy bien.

Ocults

HISTÒRIA

Grup històric de l'Illa de Mallorca, Ocults tornen a les carreteres dels Països Catalans per fer allò que saben fer millor: música als escenaris. Optimistes per naturalesa, són capaços de transmetre les ganes de viure que porten a sobre convertides en cançons que no et deixaran indiferent.
En actiu des de fa més de quinze anys, Ocults acaba de treure al mercat el seu vuitè disc CD "Això va així" de la mà del segell discogràfic DISCMEDI, amb quinze cançons inèdites que no tenen desperdici cap ni un, et conviden a ballar els seus ritmes festius alhora que mediten amb les seves lletres sobre l'estat de coses actual, reinventen el concepte de llibertat i exploren el sentiment d'amor.

Ocults 1ª part (1985-1992)

1985-1986, Actuacions a Mallorca amb un repertori exclusiu de versions. Es tracta d'un trio bateria-baix-guitarra on els ritmes contundents i continuats marquen la pauta.

1987, Publicació amb Discos Blau del primer vinil LP "Ocultos". Època de molta activitat en directe i recerca de personalitat pròpia. Els temes propis reflecteixen clares influències de grups britànics com Sex Pistols o The Clash, i d'altres espanyols com Ilegales, Siniestro Total (del qual en van arribar a versionar quasi tot l'elepé "Menos mal que nos queda Portugal") o Radio Futura.

1988-1989, Contínua activitat als escenaris mallorquins com a "teloneros". Enregistrament d'una nova entrega amb set nous temes. Viatges a Madrid per mirar de trobar una discogràfica. Estada d'uns mesos a Barcelona i primeres actuacions fora de l'illa.

1990, Amb un pressupost per fer un single, amb cinc dies d'estudi es fa el segon disc LP "Pa amb Oli Nacional". El grup comença a saber quina música és la que vol fer i amb quina llengua es vol expresar; la personalitat pròpia passa per sobre de les influències externes. El nou disc editat per discos Blau causa un impacte extraordinari dins el panorama illenc. Ocults fan més de 40 actuacions a Mallorca.

1991-1992, Animats per l'acollida del públic mallorquí, entren de nou a l'estudi i publiquen el tercer disc LP titulat "Mallorca sempre" de la mà de discos Blau. S'ha pres la decisió d'anar a viure a Barcelona durant un temps i fer un esforç per donar a conèixer la seva música a les comarques catalanes. La seva estada allà coincideix amb l'explosió del rock en català. Es fan numeroses actuacions per les poblacions catalanes i també arriben actuacions al País Valencià.

Ocults 2ª part (1993-1998)

1993, Fitxen per la discogràfica Al·leluia records de Barcelona i sota la producció de Reyes Torío, surt al mercat el seu quart treball ara en format CD "A contravent", amb temes com "Estic content" o "Hola Pilar". La seva popularitat és màxima. Han evolucionat cap a un so més acústic. Flirtejen amb les sonoritats mediterrànies, es retroben amb les arrels geogràfiques.

1994-1995, Tan aviat com ha acabat la gira del disc anterior, tornen als estudis en un moment molt creatiu. També amb Al·leluia Records, surt al mercat el cinquè disc "Viure més" (1994) en un CD on les melodies cobren importància per sobre dels ritmes. Els seus concerts s'estenen per tots els indrets dels Països Catalans ( Formentera, Vilajoiosa -Alacant-, Andorra, Girona, Bellpuig -Lleida- etc ).

1996, La discogràfica planteja la possibilitat de treure un CD recopilatori que reculli els deu anys de cançons del grup i que permeti al públic en general poder escoltar en format CD alguns dels temes de la primera època de vinil. Surt així al mercat el sisè CD "Ses Millors Cançons 1985-1996)" que incorpora dos temes inèdits, el fantàstic "Com una mallorquina" i "Tu me vols", a més d'una nova versió del "Mallorca sempre" i una del "País petit" acompanyats ara pel seu autor Lluís Llach, i una versió molt curiosa del tema "Asumpta" dels gallegs Siniestro Total en una mena d'homenatge als vells temps de la banda.

1997-1998, Segueixen com sempre fent kilómetres de carretera per tot arreu amb un peu a Catalunya i l'altre a Mallorca. Tornant d'un viatge a Cuba, el cantant Antoni Nicolau es posa a composar nous temes que suposen un viratge en el seu afer habitual. Els ritmes ara es trastoquen disminuïnt la velocitat i donant cabuda a sons de percussió. Editen el setè treball "Petites coses" (1998) en un moment arriscat creativament amb sonoritats "anglo-caribe-mediterrànies". Sorgeixen opinions per a tots els gusts: hi ha qui manifesta que "Ocults ja no és el que era" i altres que diuen que és el millor que el grup ha fet mai.

1999-2000, Les actuacions segueixen encara que baixen de ritme. Hi ha alguns canvis dins el grup. La discogràfica Al·leluia Records cesa momentàniament la seva activitat. El grup passa per un moment de baixa activitat a la vegada que el rock en català sembla estar en decadència. Els mitjans de comunicació es despreocupen per la música que es fa al país. Ara esta de moda cantar en anglès. En aquest context, Antoni Nicolau torna a viure a Mallorca i es refugia per tornar a composar en una caseta a foravila. El resultat: apareixen 15 temes nous i el grup planifica la seva propera cita als estudis d'enregistrament.

Ocults 3ª part (2001- 20??)

2001, Ocults signen nou contracte amb la discogràfica Discmedi de Barcelona i aquesta treu al mercat el vuitè disc "Això va així" en CD. Després de tres anys el grup reapareix més viu que mai i presenta 15 temes inèdits, amb una força renovada i amb un aire de retorn a la seva essència més mallorquina dels seus començaments, encara que amb tota una experiència acumulada al llarg dels 16 anys d'història i que es fa visible en la seva última producció.